Ha sigut inesperat i gradual, però sí, m'he adonat que ets tu. Ara entenc moltes coses que abans em semblaven tonteries. Ara la tonta sóc jo, no em reconec.
M'agrada pensar, ara que t'he conegut, que vindràs amb mi sempre, però si no ho fas almenys podré dir que et vaig conèixer una vegada i em va agradar molt. Que vaig ser molt feliç quan vas arribar a la meva vida.
Per ara, com encara ets aquí, vaig a aprofitar i fer el possible perquè mai te'n vagis. Ja que ets real ...
Bé, gràcies per la teva visita i per donar-me l'oportunitat de conèixer-te. Sé que no em penediré!
No hay comentarios:
Publicar un comentario